La grafia H no representa, normalment, cap so: home, vehicle, història, exhibició, etc.
Per tant, no representa tampoc cap fonema en algunes
grafies antigues de cognoms, darrere de c:
Benlloch, Domènech, Besalduch, Llach,
Lluch, etc. que es pronuncien amb [k] final.
La lletra H representava en llatí -com actualment en
anglés, alemany, etc.- un fonema aspirat. En la nostra llengua les grafies H,
mantenen encara aquest valor en:
- Onomatopeies: ¡ha, ha, ha! ¡he, he, he.! ¡ahà!, ¡ehem!, etc.
- Paraules manllevades de
llengües que tenen aquesta h aspirada:,
Hong Kong, Hawai, Hannover, hall, etc.
No es pronuncia una H aspirada en les paraules: Hèlsinki, hàmster, hoquei, handbol, handicap.
Això és important perquè l’article i la preposició de podran apostrofar-se
davant d’aquestes paraules (v. tema3)
En general, moltes llengües romàniques fan un ús semblant
de la grafia H. La comparació amb altres sistemes lingüístics, com ara el
castellà, ens ajudarà moltes vegades a determinar-ne l'ús. Això no obstant,
cal tenir present la grafia correcta, entre altres, de les següents paraules
que, de vegades, poden ser sospitoses de confusió gràfica:
ham
|
orxata,
orxateria, orxater, etc.
|
hivern,
hivernar, hivernacle
|
os,
osset, ossamenta, etc.
|
hissar,
hissada, hissem
|
ou,
ouera, oval, ouater, etc.
|
harmonia,
harmònic, filharmònica
|
Osca
|
ahir,
despús-ahir, abans-d’ahir
|
truà
|
haca
|
benaurat,
malaurat
|
huit,
huitanta
|
cacau,
cacauet, cacauera, etc.
|
subhasta,
subhastar, subhastat.
|
coet,
coeter, etc.
|
subtrahend
|
minuend
|
hexàgon,
heptàmetre, hendecasíl·lab
|
|
orfe,
òrfena, orfenat, etc.
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada