En valencià, ja,
ge, gi, jo, ju tenen un so semblant al de la j anglesa (John, Jeniffer) o al de la g italiana (giro). El so de tja,
tge, tgi, tjo, tju és semblant, però mai sona la t.
dijous, 29 d’octubre del 2015
P, T, C, B, D, G
S’anomenen oclusives aquelles consonants que produeixen
una oclusió a l’hora de pronunciar-les, l’aire queda retingut i després ix de
colp. Són oclusives: p, t, c, b, d, g.
Per a recordar-les recorrem a les paraules petaca i bodega.
H
La grafia H no representa, normalment, cap so: home, vehicle, història, exhibició, etc.
Per tant, no representa tampoc cap fonema en algunes
grafies antigues de cognoms, darrere de c:
Benlloch, Domènech, Besalduch, Llach,
Lluch, etc. que es pronuncien amb [k] final.
L, LL, L·L, TL, TLL
La ela geminada (l·l) no és més que la pronúncia de dues
eles juntes. Quan pronunciem la paraula “novel·la”, la ela sona igual que quan
diem “el lavabo”. No existeixen unes normes per a escriure la ela geminada. No
obstant això, t’oferim casos en què sol escriure’s:
divendres, 23 d’octubre del 2015
AVÍS
Hem habilitat 3 pestanyes per als estudiants dels cursos de valencià:
Cursos de 72 hores: consulteu les pestanyes "Mitjà C1" i "Superior C2".
Cursos preparatoris JQCV: consultteu la pestanya de "Recursos".
En "Recursos" teniu diversos enllaços amb consells per tal de treballar les quatre destreses i practicar els coneixements lexicogramaticals.
Cursos de 72 hores: consulteu les pestanyes "Mitjà C1" i "Superior C2".
Cursos preparatoris JQCV: consultteu la pestanya de "Recursos".
En "Recursos" teniu diversos enllaços amb consells per tal de treballar les quatre destreses i practicar els coneixements lexicogramaticals.
dilluns, 19 d’octubre del 2015
Proposta de redacció C1 i C2
dijous, 15 d’octubre del 2015
L'apòstrof i la contracció. Remarques
A banda de les normes generals d’apostrofació,
cal tenir en compte:
a. No s’apostrofen els articles el i la
i la preposició de davant de paraules
començades per vocal utilitzades amb caràcter metalingüístic:
el participi de establir
el plural de home
b. S’apostrofa davant
de citacions escrites entre cometes, de títols i d’exemples:
va qualificar el fet d’“inaudit” el director de l’Hola
el
verb lliurar en el sentit d’‘entregar’ l’últim
número d’El Punt
c. S’apostrofa davant
de números o abreviatures en aquells casos en què, al pronunciar-los, comencen
per un so vocàlic:
l’1
de setembre l’ap. 4 de l’art. 12 l’Hble. Conseller de Salut
l’XI Congrés de Farmacologia un premi d’11 milions d’euros
d. Davant de les
sigles que es lligen com una paraula, apliquem les regles generals
d’apostrofació:
la UNESCO la UEFA
l’IVA l’IBI
e. Davant de les
sigles que es lletregen, apostrofem sempre que comence per un so vocàlic. Cal tindre en compte que es considera que en este tipus de sigles la síl·laba tònica és l'última i són, per tant, agudes. Així doncs, no apostrofarem les paraules femenines que comencen per i/u àtones, seguint la regla general. A més, en estes sigles femenines la i/u representarien la inicial
d’una paraula en què la i/u és àtona (i, per tant, tampoc s’apostrofaria):
l’AVL l’ONG l’FM l’LSD
la UMH (U=
universitat la universitat) la ILP (la iniciativa)
la UGT (U= unió, la unió) la UE
(la unió)
la IBM la ITV
f. Davant de
préstecs no adaptats començats per s
seguida de consonant pot no apostrofar-se, considerant la s líquida com una consonant. Això no obstant, també és acceptable
apostrofar exclussivament l’article el,
considerant que, en este cas concret, la pronunciació habitual introdueix
davant de la s una vocal eufònica
(que resulta innecessària, però, en el cas de l’article la i la preposició de):
el
speaker o l’speaker
la
schola cantorum
una
sessió de striptease
g. S'apostrofa
sempre, d'acord amb la norma general, en el cas dels nostres topònims (l’Alcoià,
l’Alcúdia, l’Alguenya, l’Alt Empordà, l’Alguer, etc. )o de topònims estrangers
adaptats al català. En canvi, l'article masculí dels topònims estrangers no
adaptats s'escriu amb majúscula inicial, en la seua forma original i no es contrau(Los Angeles, El Escorial, Las
Vegas, El Álamo, El Salvador, El Paso, El Puerto de Santa María, El Bierzo, La
Alcarria, etc.)
h. No hem de fer la contracció quan l’article forma part del títol
d’una obra o del nom d’una entitat:
Ve d’El Corte Inglés.
Una obra d'Els Joglars.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)